Mallorca lliure de transgènics

Cent camps secrets de prova de transgènics amb la connivència del PSOE

transgenicsno | 23 Gener, 2010 20:34

Des de 2008 no es publiquen les actes de la Comissió Nacional de Bioseguretat que han de fer públic en quins camps de l'Estat espanyol es conreen Organismes Genèticament Modificats. Empreses menjo Pioneer, Bayer o Monsanto tenen les portes obertes per a experimentar, a pesar que recentment ha sortit a la llum un estudi, encarregat i ocultat per la pròpia Monsanto, que demostra que aquesta classe de cultius pot causar danys en la salut humana.

Izaskun Sánchez Aroca (Redacció)

dijous 21 de gener de 2010 . Nombre 118 

JPG - 313.7 KB

 Elaboració DIAGONAL / Font: Miniterio de Medi ambient i Mitjans Rural i Marí

"Tenim constància que es duen anys fent experiments amb llavors transgèniques a l'aire lliure sense que els Concelhos, en el cas de Galícia, els ajuntaments o les organitzacions socials tinguin coneixement d'això. Des del Ministeri i la Xunta ens han ocultat informació". Així ho declarava per a DIAGONAL Charo Sánchez, agricultora i secretària de medi ambient del  Sindicato Labrego Galego (SLG) després de descobrir informes de camps d'assaig de blat de moro a l'aire lliure realitzats en 2008 en els concelhos de Arteixo o Santa Uxía. "Una mica que des de l'Administració ens havien negat. Ha estat com un gerro d'aigua freda".

La informació sobre els cultivos experimentals amb organismes genèticament modificats (OGM) segueix sent fosca i confusa->. Els camps de prova a l'aire lliure són, normalment, parcel·les arrendades per les multinacionals a agricultors i agricultores per a provar noves varietats transgèniques (blat de moro, patata, remolatxa o cotó, entre altres). Assajos que formen part dels protocols previs exigits per l'Agència Europea de Seguretat Alimentària per a autoritzar el cultiu comercial de noves varietats de OGM.

Un procés pel que ja passà el blat d'índies MON810, l'únic transgènic que es conrea comercialment en l'Estat espanyol de manera legal, a pesar d'haver aixecat butllofes en la societat civil per les seves conseqüències socials o mediambientals. De fet, el passat mes d'octubre, el Ministeri de Medi ambient Rural i Marí (MARM) reconeixia per primera vegada l'existència de persones afectades per contaminació dels seus cultius amb blat de moro transgènic MON810. Un perill que es multiplica amb els camps experimentals de transgènics, el cultiu comercial dels quals està prohibit per la seva falta de garanties, ja que ni tan sols han passat per un tràmit previ que avaluï la seva seguretat.

La competència en l'Estat espanyol per a autoritzar aquestes proves a camp obert és del MARM. En les sol·licituds de les empreses es recullen uns protocols de seguretat com l'eliminació de la mostra. "Després de finalitzar la collita, les plantes es destruiran per un mitjà adequat, generalment per trituración o soterrament", exposa Monsanto en un dels seus plecs per a plantar blat de moro Nk603. La representant del SLG, Charo Sánchez, és tallant: "A això no se li pot cridar eliminació de residus. Aquesta contaminació queda en el sòl. El Ministeri sap que per tot el territori hi ha parcel·les i parcel·les amb organismes transgènics enterrats. A més, els principis de precaució no garanteixen absolutament gens. Sabem per estudis que 200 metres de distància amb altres cultius no és una barrera real de seguretat. Aquests protocols d'assajos i de residus són els quals les pròpies empreses proposen, no el Ministeri".

Sens dubte la seguretat sembla escassa. "Hem vist llocs, com Garrotxa, on el principi de precaució no s'havia portat a terme. Simplement havien passat amb una màquina per a arrencar les restes del cultiu. Quedaven un munt de panotxes pel sòl", apunta Rosa Binimelis de la plataforma catalana Transgènic Fora.

Per a Andoni García, responsable de Seguretat Alimentària i Medi ambient del sindicat agrari COAG, no hi ha seguretat quan hi ha una experimentació a camp obert. "Amb la investigació que s'ha fet no està garantit que no existeixin conseqüències nocives. Possiblement hagi hagut contaminació d'experimentals amb altres cultius, però com només s'analitza l'ecològic és difícil saber-lo".

A més de la inseguretat, el secretisme acompanya aquest tipus d'assajos. ?Hem comprovat que quan es fan cultius experimentals no s'avisa ni a la població ni als veïns?, declara la representant de Transgènic Fora.

La veritat és que l'autoritat competent, el MARM, no està obligada a avisar a les localitats on es realitza la prova. "L'última paraula sempre la té el Ministeri; les Autonomies estan supeditades, encara que també poden tenir un posicionament clar i negar-se", resumeix Charo Sánchez.

De fet és impossible saber quins camps s'han concedit o no i quins experiments s'estan portant a terme, ja que aquesta informació hauria de sortir publicada en les actes de la Comissió Nacional de Bioseguretat (CNB), documents que no veuen la llum des de 2008.

Segons les últimes sol·licituds publicades pel ministeri, entre 2009 i 2011, fins a 100 localitats de tot l'estat Espanyol s'hauran convertit temporalment (de 6 a 12 mesos) en laboratoris a camp obert de la agroindustria. Pioneer, Monsanto o Bayer, entre unes altres, es reparteixen autonomies per als seus assajos. "El concelho de Lalín va intentar localitzar la ubicació exacta dels camps en el seu territori", revela Sánchez. "Va arribar fins a a contactar amb Monsanto, que era qui tenia sol·licitats els camps. També ho va intentar Chantada, però ambdós van fracassar. És molt pre- ocupant que fins i tot a la pròpia Administració local li neguin dades. Aquesta situació és una mostra de la gran complicitat entre les multinacionals i els governs", afegix.

"És molt complex. Hi ha molts buits legals pels quals formalment no es fa gens irregular però que generen situacions complicades?, afirma Sira Rego, regidora de Medi ambient de Rivas Vaciamadrid. Aquesta localitat va aconseguir paralitzar una sol·licitud d'experimentació amb blat de moro en el seu territori. "No ens van comunicar gens perquè en principi ens van dir que no tenien per quin fer-lo?. Per a Sánchez, la situació és vergonyosa. "És un tema social que està afectant a tota la ciutadania. Ha de ser debatut i explicat", conclou.

 

NOMÉS REGALS?

Regals, menjars o mostres gratuïtes de llavors són algunes de les estratègies que la agroindustria desplega per a atreure a agricultors i agricultores. La revista de la Unión de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) relata com al setembre de 2009 una delegació del sindicat recorria Estats Units convidada per Monsanto. L'objectiu d'aquest viatge, segons la UPA, va anar ?visitar diversos centres d'investigació agrària, així com explotacions dedicades al cultiu del blat de moro, la soia i la remolatxa?. Durant una setmana aquesta delegació va recórrer finques d'experimentació de cultius i es va reunir amb diferents experts de Monsanto en matèria d'aigua o millora genètica. Com colofó i sempre usant l'expressió ?agricultura familiar?, van visitar dues explotacions de remolatxa tolerant a herbicides. ?UPA valora molt positivament aquest viatge?. 

SECRETISME I RISCOS DELS ORGANISMES GENÈTICAMENT MODIFICATS (OGM)

La Comissió Nacional de Bioseguretat La Comissió Nacional de Bioseguretat, depenent del Ministeri, és l'encarregada d'elaborar els informes que donen el vistiplau als experiments amb transgènics. Està composta per 46 membres, dels quals tan sols set són representants científics. Els seus membres estan propers a la agroindustria.

Cotó

La sol·licitud de Bayer per a experimentar amb cotó tolerant a herbicida frega la inseguretat: "A causa de les mesures preses en l'assaig i que no existeixen espècies silvestres emparentades amb el cotó a Europa, vam considerar que no pot produir-se transferència de gens a altres espècies ni al cotó convencional".

Blat de moro

Les "bones intencions" acompanyen a Monsanto i el seu blat de moro NK603 x MON810. "S'ha demostrat que aquest blat de moro és tan segur i tan nutritiu com qualsevol altre. S'espera que la seva producció impacti positivament en les pràctiques agronómicas actuals i que beneficiï als agricultors i al medi ambient".

Remolatxa

La seguretat també està present en la sol·licitud de KWS Llavors Ibèrica. "L'ús de remolatxa tolerant a glifosato pot permetre una producció de remolatxa més competitiva i sostenible, amb un control de males herbes eficaç i aprofitant les favorables característiques de seguretat de Roundup". 

https://www.diagonalperiodico.net/Cien-campos-secretos-de-prueba-de.html

Transgènics, General | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb