França creu que ha "d’inspirar-se" en la suspensió alemanya de l’autorització al blat de moro transgènic
transgenicsno | 28 Maig, 2007 08:54
Alain Juppé, el ministre francès d’Ecologia i Desenvolupament, va assenyalar en una entrevista concedida al diari gal “Le Parisien” que "hi ha que inspirar-se" en la recent "suspensió de la autorització" del blat de moro transgènic MON810, de l’empresa multinacional agrícola Monsanto, en Alemanya, a manca de poc més d’un mes per a que comenci en França el cultiu de 50.000 hectàrees amb llavors d’aquest Organisme Modificat Genèticament (OMG).
"S’acaba de descobrir que la secreció de la toxina que se suposa hauria de matar a l’insecte que ataca el blat de moro no ocorre com esperàvem", assegura Juppé sobre la toxina Bt, una substància insecticida que produeix el MON810. D’aquí que el Ministre d’Estat francès dedicat a l’Ecologia consideri que, atès que "Alemanya acaba de suspendre l’autorització del MON810", "hi ha que inspirar-se en el cas alemany".
El blat de moro MON 810 va ser autoritzat por la Comissió Europea en 1998 per al seu cultiu, importació i consum a la Unió Europea. Recentment, l’organització ecologista 'Greenpeace' advertia del "risc" del MON810 després d’estudiar el "imprevisible i variable" efecte de la toxina Bt una vegada analitzades 600 mostres de fulles d’aquest blat de moro.
Un informe del Govern recomana no cultivar transgènics en el camp balear
transgenicsno | 10 Abril, 2007 09:25
Un informe encarregat pel Fons de Garantia Agrària i Pesquera de Balears (FOGAIBA), dependent de la Conselleria d’Agricultura, recomana no cultivar transgènics en el camp balear. L’estudi ha estat realitzat per al programa de Desenvolupament Rural 2007-2013. En concret, l’informe informa que “
si s’introduïssin organismes genèticament modificats (OGM), els efectes poden ser negatius o incerts: sobre el sòl, ja que se coneixen casos en que la introducció d’OMG ha provocat el seu empobriment; sobre l’aigua, en funció del consum d’aquests i dels pesticides aplicats; sobre la biodiversitat tendria efectes negatius i especialment preocupants en el cas de les espècies alògames (les quals es fecunden amb pol·len d’una altra flor), atès que pot provocar contaminació genètica de camps veïns i d’altres espècies que es troben a la zona. Els efectes són incerts sobre la salut humana, i negatius sobre la població, la qual passa a dependre del subministrament extern de les llavors i els pesticides. L’efecte també podria ser negatiu sobre els bens materials en el cas que tenguessin lloc circumstàncies extraordinàries, com per exemple un any d’extrema sequera (les varietats locals són més resistents i productives en condicions adverses). Finalment, també podria tenir efectes negatius sobre el patrimoni cultural, en perdre’s maneigs i costums vinculades als cultius tradicionals que poguessin ser substituïts”.
Esperem que amb aquest informe i els exemples dels Consells de Mallorca i Menorca, que ja han declarat els seus territoris com a lliures de transgènics, el Govern de les Illes Balears ja no tengui excuses per a la declaració de les Illes Balears com a territori lliure de transgènics.
El Parlament Europeu vota a favor d’una agricultura ecològica lliure de transgènics
transgenicsno | 03 Abril, 2007 09:14
En l’agricultura ecològica no està permès l’ús d’organismes modificats genèticament. Però la Proposta de Reglament sobre Producció Ecològica i Etiquetatge promoguda per la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu permetia un llindar de contaminació per organismes modificats genèticament de fins al 0,9%. Amb la decisió del Parlament Europeu, ara s’impedeix donar llum verda a la contaminació de la producció ecològica per transgènics, encara que s’amagui sota l’eufemisme de contaminació “adventícia o tècnicament inevitable”. Amigos de la Tierra, COAG, Ecologistas en Acción, Greenpeace, Red de Semillas i la Sociedad Española de Agricultura Ecológica, han manifestat la seva satisfacció per la decisió del Parlament Europeu.
Se retiren varis transgènics del mercat, entre els quals hi ha un blat de moro cultivat durant anys a Espanya
transgenicsno | 27 Març, 2007 16:24
La Unió Europea ha anunciat la retirada per part de la indústria biotecnològica de cinc cultius i aliments transgènics, incloent el primer cultiu transgènic que va ser aprovat a la UE, el blat de moro Bt176, cultivat durant sis anys a Espanya. Aquest blat de moro conté un gen de resistència a un antibiòtic i ha estat retirat pels dubtes sobre els seus efectes sobre la salut. Existien proves que generava resistències en l’insecte que pretenia combatre, i diverses investigacions indicaven que podia causar danys sobre algunes papallones.
Amics de la Terra reclama ara la retirada d’un altre blat de moro transgènic, el MON810, sobre la base del principi de precaució i davant les evidències del fracàs d’aquest cultiu. El seu anàlisi de risc per a la seva aprovació no va incloure aspectes fonamentals, com els efectes a llarg termini sobre la salut humana i/o animal o els impactes indirectes sobre el medi ambient exigits a la legislació actual.
En 2006 a Espanya s’han cultivat 53.000 hectàrees del MON810, un blat de moro transgènic sobre el que diversos països de la Unió Europea manté prohibicions de cultiu en els seus territoris.
Un estudi d'Amics de la Terra demostra que l'agricultura sostenible és més competitiva que la transgènica
transgenicsno | 16 Març, 2007 09:07
Segons l'estudi d'Amics de la Terra, l'agricultura sostenible respectuosa amb el medi ambient crearà més llocs de treball i reforçarà la competitivitat de la Unió Europea en major mesura que els cultius modificats genèticament. David Sánchez, responsable de l'àrea de transgènics d'Amics de la Terra-Espanya, afirma que "l'aproximació de l'enginyeria genètica a l'agricultura està fracassant, malgrat tota la propaganda, finançament públic i suport polític".
L'informe d'Amics de la Terra, posa de manifest que:
- No existeixen dades oficials sobre els mals resultats del sector agro-biotecnològic, malgrat els elevats nivells de finançament públic.
- Existeixen evidències de l'increment de la cohesió social, un major creixement i creació d'ocupació gràcies a pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient.
- S'estan marginant les pràctiques agrícoles sostenibles malgrat els seus millors resultats econòmics i els seus beneficis ambientals, com el menor consum d'energia, aigua i pesticides, en favor dels cultius i aliments genèticament modificats, els quals disposen d'un fort suport polític.
- Existeix una greu amenaça de danys econòmics a l'agricultura respectuosa amb el medi ambient per contaminació per cultius genèticament modificats.
L'informe d'Amics de la Terra surt a la llum quan la Unió Europea està preparant els nous objectius sobre biotecnologia com a part de la revisió parcial de la seva Estratègia Biotecnològica, que serà adoptada en el Consell Europeu de Competitivitat de juny. Amics de la Terra insisteix en que no està econòmicament justificada una major promoció de cultius i aliments genèticament modificats, i que aquesta realitat ha de ser reconeguda en la revisió de l'Estratègia Biotecnològica de la Unió Europea.